Ahir, dissabte 24 de setembre, ens vam reunir una vintena de persones per a fer un interessant passeig pel Patrimoni Industrial de Teulada, municipi de la Marina Alta que ens ens va sorprendre gratament pels múltiples elements que conserva i per una bona posada en valor actual.
El Tècnic de Cultura de l’Ajuntament, Jaume Buigues, ens va fer una completa, detallada i ben explicada visita per la Germandat Sindical, edifici que va tindre esta utilitat, però també la de cooperativa amb almàssera i de celler, a més, seu de la CNT. Des dels anys 2000, l’Ajuntament ha adquirit l’edifici i l’ha rehabilitat creant, en 2004, un bon Cente Ecomuseogràfic, en el qual vam veure diversos elements.
Gràcies a un audiovisual vam conèixer, per mig de fonts orals i d’imatges, la vida rural del municipi i els oficis tradicionals: la pesca, la fusta, la llaurada, la construcció de margens de pedra, la ferreria, la fabricació manual de productes pirotècnics, la construcció dels habitatges, la muntanya –la llata, la calç-, l’oli, i principalment, tot el procés de cultiu del raïm.
Després vam vore l’exposició temporal ubicada a l’espai principal de l’edifici, amb objectes i panells explicatius i fotogràfics sobre l’escola, l’estació de ferrocarril, les germandats sindicals, l’ofici de torner, l’evolució dels fanals, la pilota valenciana, etc.
A continuació, vam passar a la part trasera de l’immoble on s’ubica l’almàssera, tancada fa 25 anys, però en tant bon estat que podria posar-se un funcionament en qualsevol moment perquè conserva tota la maquinària –provinent d’Alcoi, en part-. Buigues ens va explicar i ens va mostrar, amb un video, el procés d’elaboració de l’oli tant de forma tradicional, com de forma més moderna. Aquesta és de posguerra; abans hi havia set almàsseres a la zona de Teulada, però només es conserva una, a banda d’esta. Ara l’oli es fa a Gata de Gorgos, Castells i Tàrbena, on hi ha dos.
I l’espai continuu era celler, en el qual es veu cada cup numerat amb la seua aixeta, maquinària senzilla i un aljub baix el paviment. Cada un portava el seu raïm i es feia el seu propi vi, que no era massa fi…
Una vegada vam eixir de la que va ser Germandat Sindical i antiga cooperativa agrícola de sant Vicent, vam fer un passeig pel municipi, de la mà de l’historiador i arqueòleg Josep Ahuir i dels seus companys de l’associació Sortits de Res, que tant bé van organitzar, junta amb AVAI, esta visita.
Ens vam aturar en el Molí fariner del carrer Las Palmas, que ens el va mostrar, molt amablement, el net i fill dels antics moliners. És una propietat particular, que conserva quasi completa la màquinaria d’este molí de principis del segle XX, però que no té els mitjans necessaris per a poder rehabilitar-lo, encara que sí interés. Funcionava, primer amb gas pobre i després amb electricitat; constava de dos molins per a fer farina de blat i pens d’animals amb dacsa, ordi, etc.; cada particular portava el seu gra i feia la seua farina. Va deixar de funcionar a mitjans dels anys 80 del segle XX.
Després, empleats de la nova Cooperativa Agrícola de Sant Vicent Ferrer de Teulada –de 1920-1930, però ara amb maquinària moderna- ens van fer una explicació del procés de fabricació del vi, mistela, vermut, típics d’allí, observant tota la maquinària, des que arriba el raïm, fins que la mistela s’embotella. I a continuació vam poder catar estos bons productes. Quasi tota la producció que fan es vén ací mateix; reben visites de grups quasi tots els dies. Arrepleguen uns 300.000-400.000 quilos de raïm i produixen uns 300.000 litres de moscatell.
Per a finalitzar, després de caminar pel camp, vam arribar a l’altra seu del Centre Ecomuseogràfic ubicat en el Riurau del Bancal Roig, ara Centre per a la Recuperació d’Oficis i Qualificacions Tradicionals, rehabilitat gràcies al Fons Europeu per al Desenvolupament Regional (FEDER) i la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació (Generalitat Valenciana). Teulada es caracteritzava per la indústria de la pansa, que s’exportava d’ací a Dénia i cap a Anglaterra, ara fa ja seixanta anys; ara es fa més per a ús familiar.
Els riuraus són construccions característiques de la Marina Alta adaptades a la producció de la pansa; són senzilles, rectangulars, amb soportals que miren cap al sol. El riurau del Bancal Roig pertanyia a la família Bertomeu Lledó, però era una família de treballadors la que vivia allí i produia la pansa. Ara, rehabilitat com a ecomuseu ens mostra com era aquell habitatge, quin ere el procés de fabricació de la pansa i quins útils feien falta. També, de nou amb les explicacions de Jaume Buigues i dels materials i panells informatius, ens va explicar eixos oficis tradicionals que estàn a punt de perdre’s: el de canyiser, el de bogador, etc. Esperem que esta bona actuació de l’Ajuntament permeta que no ocorrega això.
Gràcies a Jaume Buigues, a l’Ajuntament de Teulada, a l’associació Sortits de Res, a la Cooperativa Agrícola sant Vicent Ferrer i als propietaris del molí. També, per supost, a totes les persones de Teulada, Dénia i Alcoi que van assistir! Esperem tornar a trobar-nos en la pròxima visita el 30 d’octubre a Banyeres de Mariola: la ruta dels molins paperers.
Read Full Post »
arqueologiaindustrial.wordpress.com 
