Feeds:
Entradas
Comentarios

Posts Tagged ‘Bocairent’

La Revista Barcella ens passa la següent informació:

La Plataforma de Defensa dels Assuts ha presentat un web dissenyat per a la recollida de firmes en contra del projecte del Ministeri de Medi Ambient anomenat «Estrategia Nacional de Restauración de Ríos» que pretén la demolició dels assuts localitzats al curs alt del riu Vinalopó, com l’assut dels Brulls, el de la font de la Coveta, la Borrera, la font del Sapo (molí l’Ombria) i el del Camp de l’Or.

El pas dels segles ha fet que aquests assuts es troben totalment naturalitzats i integrats en l’entorn i no comporten cap amenaça cap a la fauna piscícola. Més aviat serveixen de refugi als peixos en època estival quan alguns anys arriba a assecar-se el riu.

Aquest web pretén ser un punt d’informació sobre l’estat del projecte, a més d’un lloc on mostrar públicament les protestes per l’agressió que es vol fer al patrimoni arquitectònic industrial de Bocairent i Banyeres de Mariola.

La Plataforma de Defensa dels Assuts ha estat creada especialment per a salvar de la destrucció aquestes estructures centenàries que ara es troben amenaçades per l’Administració. Els membres d’aquest col·lectiu pensen que les firmes arreplegades a través del web «demostraran als promotors d’aquest projecte desgavellat que pràcticament la totalitat dels habitants d’aquest territori i d’arreu d’altres ciutats s’oposen a la destrucció d’unes construccions històriques que sempre han format part de la nostra vida». La Plataforma afegeix: «Els cinc assuts que el Ministeri de Medi Ambient vol enderrocar no consumeixen l’aigua que passa per ells, no la contaminen i, per contra, l’oxigenen en generar la força motriu i serveixen de refugi estival a la poca fauna piscícola que s’hi troba a la zona. Són, per tant, ecològics i han servit per a la millota de les condicions de vida de la població de la Mariola fins fa molt pocs anys.

L’adreça del web on es pot firmar és: http://assuts.banyeres.com

Anuncios

Read Full Post »

Us confirmem que demà, 14 de novembre, farem la visita guiada per Jose Maria Segura, organitzada per AVAI, a les caves de neu de la Serra Mariola. El lloc d’encontre és el convent d’Agres a les 9:00 del matí.

Tal com ja us vam comunicar des del bloc, farem una ruta a peu d’unes tres hores per la Serra Mariola per visitar la Cava Gran, la Cava de l’Habitació i la Caveta del Buitre , en Agres. I després, ens desplaçarem fins Bocairent per visitar la museitzada Cava de Sant Blai.

Esteu tots convidats. No oblideu portar calçat còmode i aigua.

Per a qualsevol consulta, escriviu al correu electrònic avai.pv@gmail.com o telefoneu al mòbil 690 65 55 75.

Read Full Post »

La Serra de Mariola està declarada Parc Natural des de 2002. Ubicada part en  la província de València i part en la d’Alacant, comprén els municipis d’Agres, Alcoi, Alfafara, Banyeres, Bocairent, Cocentaina i Muro de l’Alcoi.

http://www.cma.gva.es/contenido_ParquesNaturales/montarparques.asp?nodo=2987&idioma

En esta serra, una de les últimes estribacions de les Cordilleras Bètiques, predomina la pedra calcària; té un clima mediterrani; i  el pic més elevat és el de Montcabrer amb 1390 metres sobre el nivell del mar.

 

Montcabrer

En ella naixen diversos rius, els més importants: el riu Serpis, el Clariano i el Vinalopó; a més, és enclau per als jacimients de El Salt d’Alcoi –neolític-, els poblats de l‘edat del bronze de la mola de Serelles i la mola d’Agres, els castells musulmans com els de Barxell, Cocentaina i Banyeres. I també per a les caves o neveres.

Com va dir Jose Maria Segura Martí en les I Jornades del Parc Natural de la Serra Mariola, celebrades en abril de 2005, “les caves o pous per a emmagatzemar la neu que trobem a la serra de Mariola ens informen del paper tan destacat que va tenir l’antic comerç de la neu a les comarques de l’Aloià, el Comtat i la Vall d’Albaida. Aquests dipòsits de neu, que a penes fa cent anys encara es trobaven en explotació comercial i acomplien la seua funció de conservar el fred natural de la neu, constituixen avui uns exemples destacats als relleus més alts d’aquesta serra, com ara la monumental Cava de Don Miguel (Bocairent) o la Cava Gran (Agres), referents i símbols de la serra Mariola”.

 Cava Gran, Agres. (Foto J.M.S.M.)

Jorge Cruz Orozco, en aquestes mateixes Jornades, va anomenar la seua ponència sobre el tema: “magatzems de no res: l’arquitectura del comerç del fred”.

Entre elles hi ha diferents tipologies, com ja vam citar en un article d’aquest Bloc(https://arqueologiaindustrial.wordpress.com/2010/09/13/al-rescate-de-los-pous-de-neu/): pous de neu, cases de neu o neveres i ventisquers. Els seus usos eren: la conservació d’aliments pel seu transport; l’ús gastronòmic per a refredar begudes i aliments, preparar gelats, etc.; l’ús terapèutic, com anestesiador local pel seu efecte insensibilitzador.

La utilització del gel com agent productor de fred comença en el Pròxim Orient uns 2.000 anys abans de Crist. L’Imperi romà expandix l’ús del fred. L’Edat Mitjana és un periode en el qual aquest ús decau, però les Croades i l’expansió de l’Islam cap a la Península Ibèrica són vies de reintroducció.

Des del Renaiximent fins al segle XVIII el fred és considerat un remei medicinal, sobretot.

Al llarg del segle XVI i primer terç del XVII el comerç de la neu es consolida en tots els regnes peninsulars (J. Cruz Orozco, 2005).

 Caveta del Buitre, Agres. (Foto J.M.S.M.)

En la Serra Mariola s’han localitzat més de quaranta dipòsits de neu, on l’antic comerç del fred va tindre un desenvolupament important entre els segles XVI i XIX.

Des de fa uns anys, l’interés per aquest tema ha crescut i diversos estudiosos han fet aplec d’informacions documentals i catàlegs d’aquestes construccions.

Dins de la Mariola, on més neveres hi ha és a Agres (7) i a Bocairent (6); després esan Alcoi (2), Alfafara (2), Banyeres (1) i Cocentaina (3). Pel que fa als clots o geleres, apareixen tretze en terme d’Agres, una a Alfafara, tres a Bocairent i cinc a Cocentaina.

La localització de la majoria es troba en relleus elevats de la muntanya i sobretot en àrees no cultivades i preferentment amb una orientació nord.

Cava de l’Habitació Agres. (Foto J.M.S.M.)

Doncs bé, la visita que AVAI ha organitzat per al mes de novembre és una excursió a peu per algunes de les neveres e la serra Mariola, en la zona d’Agres i amb finalització, en cotxe, en una de Bocairent.

 Seguint les indicacions de Jose Maria Segura, que serà el guia de la visita, i segons el catàleg de dipòsits de neu del Parc Natural de la Serra Mariola, d’elaboració pròpia[1] a partir dels treballs de Boira i Tormo (2003, 2005), Cruz i Segura (1996), Viñedo i Ramírez (2004), veurem les següents caves:

Cava de l’Habitació o Cava d’Aznar –coneguda així durant el segle XVIII-, pou de 7 metres de diàmetre, 8,50 de fondària i 415 m3.

Cava Gran o Cava Arquetjada, o Nevera Grande –anomenada així durant el segle XVIII- és el més conegut pou d’Agres, de 14,90 m de diàmetre, per 11,75 de fondària i 2.050 m3.

Caveta del Buitre o El Resingle, pou d’Agres de 8,20 m de diàmetre, per 7,50 de fondària i 395 m3.

Després anirem a la Cava de Sant Blai, situada en àrea urbana, en la part nord del barri medieval. És de planta circular de 7,70 m de diàmetre, part excavada en la roca, part conformada per murs de maçoneria, L’altura del tambor cilíndric fins l’arranc de la cúpula és d’11 metres i la seua capacitat s’estima en 512 m3 .En 1998 la Direcció General de Patrimoni Històric Artístic de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia va realitzar l’encàrrec del projecte “Adecuadción y Consolidación de la Cava de Sant Blai) i ara és un espai museitzat.

 

Cava de Sant Blai, Bocairent (Foto M.Ll.I.C.).

La ruta que farem pel Sender PR-CV-27 començarà en el convent d’Agres fins a la primera cava a peu, durant uns 70 minuts, i després visitarem la Caveta del Buitre, la Cava Gran, la Cava de l’Habitació i alguna més. Aquesta visita durarà unes tres hores (entre pujada, passeig per les caves i baixada).

Qui vullga continuar, la visita  es clausurarà en Bocairent. Ens desplaçarem en vehicles particulars fins a aquesta població per a visitar la museitzada Cava de Sant Blai (entrada 1,50 €).

El lloc de trobada és el convent d’Agres, a les 9:00 del matí del 14 de novembre de 2010. La visita durarà fins a les 14:00, aproximadament.

Tot el públic està invitat, però no oblideu portar roba i calçat còmodes, beguda i esmorzar.

Si algú té problemas per a pujar el camí, que avise amb anterioritat i membres d’AVAI posarem un cotxe autoritzat per a circular pel Parc Natural de la Serra Mariola.

Per arribar a Agres es pot anar amb ferrocarril, línia València-Xàtiva-Alcoi –encara que l’estació està a uns quilòmetres del municipi- i per carretera, des de València per l’A-7 i després des d’Ontinyent o des de Muro.

 

Agraïm confirmació de l’assistència per mig del Bloc, del correu electònic avai.pv@gmail.com o Facebook.

Ruta per les Caves d’Agres

Fonts:
– I Jornades de Parc de la Serra Mariola. Patrimoni Cultural: arquitectura rural, del 6 al 8 d’abril de 2005, Ajuntament d’Alcoi, Conselleria de Territori i Habitatge.
Font oral: Jose Maria Segura i Martí.
– Fotografies de Jose Maria Segura i Martí i Mari Llanos Iborra Candela.

[1] Per part de Jose Maria Segura Martí, director del Museu Municipal Arqueològic d’Alcoi Camil Visedo.

Read Full Post »

El passat 6 d’octubre el diari Las Provincias va publicar que, en l’última sesió ordinària del ple de l’Ajuntament de Bocairent, es va acordar, per unanimitat, solicitar al Consell l’execució, “lo más pronto posible”, de l’Eix Cultural del riu Clariano, doncs el pas del Barranc de la Fos ha quedat en un lamentable estat de conservació després dels incendis de setembre. L’actuació, prevista en la “Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana 2010-2030”, persigueix la recuperació tant de les riberes de la cursa fluvial com del patrimoni industrial i arquitectònic de la zona. Segons l’alcalde de Bocairent, Josep Vicent Ferre, aquest projecte “tiene un gran interés, ya que puede servir de revulsivo medioambiental y turístico para la localidad, al mismo tiempo que se recupera una parte imprescindible de nuestra historia”. (http://www.lasprovincias.es/v/20101006/ribera-costera/bocairent-exige-rapida-ejecucion-20101006.html).

El Barranc de la Fos, també conegut com Barranc dels Tarongers, amb part de terme pertanyent a Bocairent i part a Ontinyent, és un emplaçament molt ric des del punt de vista paisajísitic i històric.

Els molins que es van ubicar en ell podrien tenir un origen al segle XV. Va ser un indret adequat a aquesta primera indústria per una de les primeres fonts d’energia: l’aigua.

La primera referència a un molí fariner en Bocairent data d’abril de 1261, quan Jaume I va concedir en València l’establiment d’un molí en aquest indret. El municipi, no només s’ha caracteritzat per la fabricació de llana i el tintat dels teixits, sinó també per tota l’activitat portada a terme en el curs fluvial del riu Vinalopó i en el Barranc de la Fos, on un sèrie de molins hidràulics fabricaven farina, paper, tèxtil.

La Fàbrica de Lluna és la primera que trobem al Barranc de la Fos des de Bocairent, situant-se a la riba dreta del rierol, documentat en 1733 com fariner; s’accionava amb roda hidràulica.

De la Fàbrica d’El Primero, el segon molí, només queda un mur que correspon a un antic molí fariner d’aigua, que a finals del segle XIX o principis del XX va ser readaptat com a fàbrica, afegint una gran roda hidràulica.

La Fàbrica dels Beneitos és un dels més impresionants exemples trobats a Bocairent. Molí de paper que es va alçar cap 1860-1870, annex al molí fariner, i batà; borrera després de la Guerra Civil; i actiu fins 1950. Queda part de xemeneia i in situ la roda hidràulica, però cal veure l’estat després de l’incendi. Fotografia de 2008

Molí Mató, alçat a principis del segle XIX pel baró de Casanova; on en 1889 coexistien el molí fariner i un edifici-màquina de filar llana.

La Fàbrica dels Julians o de Mora. Conjunt de molí fariner primer, i màquina d’elaborar draps després. És el quint molí del Barranc de la Fos des de Bocairent. En principi s’utilitzaria com a força motriu per a les seues màquines l’energia hidràulica, que també ací era obtinguda mitjançant una gran roda; i en correr el temps, potser a finals del segle XIX, sembla que aquesta energia va ser substituida per l’elèctrica, que segons un informador provindria d’altre molí del barranc pertanent al terme d’Ontinyent, aigües avall del barranc.

I el Batà d’Àngela Pasqual Calatayud, anterior a 1790, quasi no visible per la vegetació.

El Barranc encara continua, abans d’arribar a l’antiga carretera Ontinyent-Bocairent, ja en terme d’Ontinyent i ahí s’ubiquen els molins de Patiràs –rehabilitat com a vivenda particular- i de Toribio –refet per altre ús industrial.

Des d’AVAI, desitgem que es porte a terme, correctament, el projecte d’actuació sobre aquest paisatge i aquestos complexos fabrils, respectant la seua originalitat i respectant la xarxa hidràulica.

Read Full Post »

El dijous passat, dia 19 d’agost, va tindre lloc en la placeta sant Vicent de Bocairent, a les 20:00 de la vesprada, la primera xarrada de  Patrimoni Industrial que emprén la resorgida AVAI. L’Ajuntament de Bocairent, per mig de la Regidora de Cultura Noelia Vañó, va organitzar el cicle de Xarrades a la Fresca que porta més de quinze anys celebrant-se i en aquesta edició es va posar en contacte amb l’Associació Valenciana d’Arquelogia Industrial (AVAI), que va  parlar del periode preindustrial i industrial del municipi valldalbaidí de Bocairent.

Vam invitar al respectat arqueòleg industrial i professor de la Universitat de València Manuel Cerdà, fundador de l’Associació Valenciana d’Arqueologia Industrial (AVAI) i membre de l’actual etapa, pels seus grans coneixements sobre el tema, i també va participar Mari Llanos Iborra, Llicènciada en Història de l’Art i actual vicepresidenta de l’AVAI.

En aquest marc incomparable es van reunir un centenar de persones molt interessades en la xarrada, en els aspectes patrimonials presentats i en formar part de l’AVAI per a ajudar a que canvie la situació d’aquest Patrimoni. Moltes gràcies a tots.

 

A continuació presentem un resum del que es va parlar:

Manuel Cerdà va parlar, en primer lloc, de la importància de Bocairent que es cita, fins i tot, de forma aïllada com a població tempranament industrial en la Comunitat Valenciana. Forma part del rellevant triangle industrial Alcoi-Ontinyent-Bocairent. El màxim desenvolupament el va conèixer a principis del segle XX, quan era la setè centre tèxtil de tot l’estat espanyol; el gènere fabricat a Boacirent s’exportà fins i tot a Llatinoamèrica.

Bocairent s’ha mostrat sempre orgullosa de la seua història i conserva un important patrimoni: museu Arqueològic (des de 1970) i parroquial, conjunt de les Covetes del Moros, el nucli medieval, el pont califal de L’Alboret (segle X), l’ermita de Sant Antoni Abad (s. XV), el pont de la Calçada, l’ermita del Cristo, el convent de les Agustines (segle XVI), l’església parroquial de la Verge de l’Assumpció, la cava de neu de Sant Blai (s XVIII) i la plaça de bous excavada en la roca (1843), però ¿què passa amb el patrimoni més recent? Hem d’estudiar, de difondre, en definitiva, de conéixer i apreciar els humans que van vivir aquella etapa, que van assentar les bases de l’actual societat; i no podem només estudiar l’arquitectura producte d’ells sense entendre a les persones que la van fer i la van habitar, doncs aquesta sense ells no tendria cap sentit. L’història està feta pels grans, però també pels menuts que han treballat en pèssimes condicions, que han vivit en pèssimes condicions, que des de xiquets han hagut d’anar a treballar, inclús  dones amb fills de pit… ¿Per què apreciem més l’història antiga, com els vestigis romans, els íbers, etc., i no fem cas de les restes més properes a nosaltres, les que fonamenten la nostra societat actual?

Manuel Cerdà va exposar els exemples anglesos de New Lannark, de Ironbridge, etc. on es plasma un gran respecte pel passat més recent, uns béns immobles rehabilitats, unes màquines restaurades i inclús amb ús, i uns béns etnològics i immaterials recuperats. També va fer menció d’AVAI, que sorgix de nou amb força per a no deixar que aquest patrimoni tan nostre es quede en l’oblit.

Per la seua part,  Mari Llanos Iborra va presentar exemples de béns patrimonials bocairentins, per mig de l’Inventari de Conselleria de Cultura, baix el projecte “Inventari del Patrimoni Industrial de la Comunitat Valenciana”, dirigit per Manuel Cerdà, en col·laboració amb la Universitat de València. Com a col·laboradora d’aquest projecte, des de fa quatre campanyes consecutives, va relatar que en l’estiu de 2008 van arribar a Bocairent i es van trobar amb l’extraordinari Barranc de la Fos i tots els artefactes hidràulics ubicats en ell; els de la conca del riu Vinalopó, el més llarg de la província d’Alacant, però que naix precissament a Bocairent, província de València; a més, els exemples urbans, no sols fabrils sinó també d’habitage i d’infraestructura.

Va explicar que la finalitat de l’Inventari és la de deixar constància d’una part de la història, de la part física que van construir els nostres avantpassats. I va citar, de forma estructurada, els següents exemples: molins del Barranc de la Fos (la Fàbrica de Lluna, anterior a 1733, molí fariner i batà; la Fàbrica dels Beneitos, la dels Julians o Mora -gran conjunt primer molí fariner, després batà per a elaborar draps, amb capella a la que assistien habitants de la resta de molins-, etc.), exemples de molins que no només es centraven en la tasca industrial, sinó que servien d’habitage dels seus treballadors i que movien tota una avançada instal·lació de sèquies, assuts, etc. per aprofitar la força de l’aigua com a font principal d’energia; molins del Vinalopó (els extraordinàris exemples de la Campana i els Molins de Dalt i de Baix, encara amb l’estructura dels edificis en peu, però els interiors totalment enderrocats, i abandonats, incluïda part de la maquinària). Va fer breu menció de les caves, les pedreres i els rajolars, inventariats fa uns quants anys per altres especialistes; de l’aiguardent i les predreres, i del tèxtil dins del casc urbà.

També va tractar el tema de la vivenda burgesa i de la vivenda obrera, que plasmen el discurs polític i moral d’una clase sobre altra (tal compartimentació social es veia en residir en un carrer o en un altre i amb unes condicions físiques exteriors i d’espai interiors característiques). A més, en el segle XIX, el principal segle de desenvolupament de la indústria, apareixen una sèrie de millores dins la ciutat: el ferrocarril Villena-Alcoi-Yecla, que pretenia ser un pont d’enllaç entre els ferrocarrils d’ample ibéric que unien Madrid i Andalusia i els industrials municipis de Banyeres, Bocairent, Cocentaina i Alcoi, tot amb eixida a la mar per mig de la connexió amb el Ferrocarril Alcoi-Gandia, amb el qual compartia traçat des de Muro (en ús des de principis de segle XX fins a 1969, pel poc rendiment) ; el pont de sant Blai (1950) ; la Casa Consistorial ubicada en el centre urbà; les fonts públiques; el cementeri. I els llocs d’esbargiment: el Teatre Avenida (1936), també amb ús de cinema; i la Plaça de Bous, exemple únic per estar excavada en la roca i per ser la més antiga de la Comunitat Valenciana i la tercera d’Espanya.

 

Les conclusions que es trauen són: al ser un patrimoni recent està poc considerat i així ho demostra l’estat en que es troben els béns; no obstant, és la història dels nostres pares i avis, és important perquè formen les bases de la nostra societat contemporània. I la millor protecció és donant-li ús.

Finalment, alguns dels presents van fer alguna intervenció coincidint amb les conclusions tretes  parlant de quines coses i de com es pot preservar, amb la conlusió de Manuel Cerdà que no tot es pot conservar, però almenys s’hauria de preservar una part de cada tipologia i amb el seu ús original.

Des d’AVAI agaïr la invitació a l’Ajuntament de Bocairent, a Noelia Vañó i a Isabel; a Manuel Cerdà, Mari Llanos Iborra, Lluís Vidal i Elisa Beneyto, per participar en l’Inventari; a Joan Castelló, per ajudar en la tasca pel Barranc de la Fos i pel Vinalopó; a Iván Esbrí, per la part del ferrocarril; a Ana Sebastià, presidenta d’AVAI.  I a tots els assistents, procedents de Bocairent, València, Alcoi, Ontinyent, Planes, etc.

Read Full Post »