Divendres, 17 de setembre, el diari Levante-El Mercantil Valenciano va publicar que Renfe ha interromput el servei del tren entre Alcoi i Ontinyent (http://www.levante-emv.com/comarcas/2010/09/17/renfe-corta-linea-alcoi-ontinyent-danos-incendio-via/739764.html) dins de la línia Alcoi-Xàtiva com a conseqüència de l’incendi forestal registrat la setmana passada a diversos municipis de la Vall d’Albaida (Ontinyent, Bocairent, Agullent) i el Comtat (Alfafara). Aquest tràgic succés, que cal condemnar, no només s’ha cobrat la trista desaparició de 2.500 hectàrees habitades per fauna molt diversa -els experts calculen seran necessaris 60 anys per regenerar la zona-, el desallotjament de nou urbanitzacions i centenars de veïns; sinó que també, el pas del foc, va danyar dos quilòmetres de via, concretament afectant a 3.000 travessers de fusta en el terme municipal d’Alfafara. L’Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (Adif) calcula que faran falta prop de tres setmanes per substituir-les per altres de formigó, i com aquest tram no té accés des de la carretera, el material ha de ser transportat pel mateix ferrocarril. Mentres, el trajecte entre Ontinyent i Alcoi es cubrix amb el servei d’un autobús.
R. Cervera (Levante-El Mercantil Valenciano)
Aquesta línia es troba pendent de definir el projecte de millora que des de fa anys caldria que haguera dut a terme el Ministerio de Fomento i la Conselleria d’Infraestructures, però que exercici rere exercici va quedant exclòs dels pressupostos. L’objectiu de la millora seria recortar el temps de duració del viatge, de forma que el tren recuperara competitivitat front a la carretera. Segons càlculs d’ambdues administracions, el projecte permitiria triplicar la cifra anual de passtagers a l’any –ara és de 100.000 passatgers/any-.
Aquests danys en la via tenen un precedent en l’incendi de 1994, que també va afectar la mateixa zona -entre Alfafara i Ontinyent-. En aquell moment les reparacions van tardar molt temps i el tren es va veure obligat a circular per aquest tram deteriorat a menys de 40 km/h.
Però no han sigut només els incendis els que han dificultat la permanència i millora de la tradicional línia Xàtiva-Alcoi. En diverses ocasions, al llarg de les dècades dels 80-90, es parlava de tancar el tren, manifestante-se en contra els pobles afectats.
Esperem que vinguen les millores i que aquesta línia tan volguda pels seus passatgers, i un tant apartada per les administracions, resorgisca amb força.
EL FERROCARRIL XÀTIVA-ALCOI
Inauguració de la línia
El dia 17 de maig de 1894 va arribar per primera vegada el tren a l’estació d’Ontinyent, arrastrat per una fumejant màquina de vapor, procedent de Xàtiva. Però no seria fàcil la seua realitat.
El Ferrocarril de Xàtiva-Alcoi va nàixer tocat per la mala sort. Ja a la dècada dels 80 de segle XIX, dues companyies com eren la Almasa-València-Tarragona i Madrid-Zaragoza-Alicante pugnaren per conectar ferroviariament la ciutat industrial d’Alcoi i donar-li eixida al mar. La lluita va finalitzar en favor de l’empresa valenciana propietat del Marqués de Campo. La concessió es va fer efectiva el 1887 i, després de d’estudiar-se dos projectes de traçat, el primer tren va aplegar a Albaida el 1893 i a Ontinyent el 17 de maig de 1894. Quedava, per dificultats tècniques, per a una segona fase l’arribada a Alcoi. Aquesta perllongació ja fou realitzada per la Compañía de Caminos de Hierro del Norte de España (a la mort de Campo el 1899 els seus hereus vengueren l’AVT a Norte). Va ser molt costosa per l’accidentat terreny, puix es van tindre que perforar muntanyes i obrir túnels. Concluides aquestes, la inauguració d’aquesta va tindre lloc el 15 d’abril de 1904. Per cert, el tren inaugural va sofrir un accident i al túnel que va obrir la Rampa d’Agres es va cometre un error de càlculs i les perforacions hagueren de conectar-se per mig d’una gran volta a la meitat de la seua longitud. Amb bona part de la infraestructura construïda, quedava el tram Alcoi-Alacant, però aquest mai ha vist ni tan sols veure un tros de carril a la seua explanada.
Estació d’Ontinyent (M.C., MLL.I., I.E., E.B., 2009)
Per tant, la línia sí va unir per tren Alcoi, però no li va donar eixida al mar. El viatge era molt dur i sofocant, més incòmode que la carretera. El transport de mercaderíes i passatgers no va acomplir les expectativas creades. Al 1985, el Xàtiva-Alcoi es va lliure in extremis del tancament. I, axí, fins aplegar al present 2010.
Després de anuciar-se un possible tancament de la línea o de part d’ella (Ontinyent-Alcoi) als 90, en els presents 2000 es parla, com hem dit, de remodelació de la línia. Una reforma que passa per molts punts com el seu traspàs a la Generalitat, la correcció del traçat, electrificació, canvi d’ample de via, sistemes d’ultima generació de seguretat i control de trànsit, noves estacions i material mòbil tipus tren-tram. Tot respectant “elements patrimonials singulars del ferrocarril”. En aquest punt es on volem parar atenció.
Estació d’Alcoi (Ll.V., S.F., E.B, MLl.I. 2007)
D’aquesta línia ja s’han de lamentar algunes baixes com l’estació d’Agres, els baixadors de Montaverner i Agullent, coberts, cantines i altres elements. Encara que en el present estiu (2010) les andanes i alguns baixadors han sigut millorats al llarg del seu traçat. La situació actual d’aquests és la següent: Xàtiva, l’estació antiga es troba en estat de ruïna i s’utilitza la d’Almansa; Genovés-Alboi, amb un parador nou, on estava l’antic, front la font i llavador d’Alboi; Benigànim, amb l’edifici d’estació complet; La Pobla del Duc, amb baixador nou, però encara conserva l’antiga caseta del guardaagulles; a Montaverner s’ha renovat l’andana, però no té parador -el sostre del vell “decora” un jardí del poble-; Bufalí; Albaida, conserva la vella estació i el magatzem, però és un baixador hui; Agullent; Ontinyent, amb l’estació original en molt bon estat i andana nova; Agres, amb parador renovat i anadana millorada aquest estiu; Cocentaina, sense parador; i Alcoi, amb l’antiga estació, encara que només utilitzada una part -l’altra és emprada per Cruz Roja-.
Nou parador de Genovés (foto de l’autora, 2010)
Aquest ferrocarril té una cosa especial: forma part del seu paissatge. Els canvis de traçat comportaran que resten en desús el pont sobre el riu Albaida (120 metres), l’estació d’Albaia, el Pont de l’Aljorf, el complexe ferroviari d’Ontinyent (l’únic que queda complet, a falta de la placa giratoria de les locomotores), la Rampa d’Agres (9 km; amb els seus 7 túnels, que podrien ser un per que algunes parts són a cel obert, una gradent de 20 mil·lèssimes i corves i contracorves de 300 metres fou una de les 14 rampes més dures de la Compañía del Norte), el Pont Trencat, el complexe ferroviari -en estat ruinós- d’Agres (on havia correspondència amb el trenet Villena-Alcoy-Yecla), ponts de camins secundaris, desaigües i alleujadors.
La línea pot modernitzar-se perfectament amb la renovació de via, elements de seguretat i material mòbil però no es excusa ni motiu per deixar perdre les infraestructures actuals.
Pont entre Xàtiva i Genovés, el més llarg de la línia (M.Ll.I., F.G., M.G., 2010)
Per ser una línia mítica del País Valencià, pel Patrimoni que representa, per estar en armonia en la seua comarca, paissatge i pobles, nosaltres aboguem per una musealització de la línea no com Via Verda si no com Via Viva amb material ferroviari antic (la locomotora diesel 1401 “Sarita” que estava assignada a aquesta línia es troba preservada en Albuixech) i posada en valor de les instal·lacions esmentades i altres. De fet, s’havia projectat un Museu Ferroviari en l’estació en desús de Xàtiva, però està aturat per la proximitat d’aquest immoble a les vies en ús.
Per arribar a València cal fer transbordament en Xàtiva i canviar a un “Cercanias”, però no té res a veure amb el “Regional” Xàtiva-Alcoi que surca barrancs, travessa muntanyes, transporta a estudiants, llauradors, turistes, etc. Mereix la pena matinar un dia i fer el trajecte des d’Alcoi (a les 6:20 del matí) fins a Xàtiva, doncs ens presenta un viatge amb un meravellós paisatge, com el que hi ha en el tram entre Agres i Ontinyent, sobre el barranc de l’Adern salpicat d’antics molins hidràulics, amb un soroll de ferrocarril antic que transmiteix la calma que hui en dia no s’aprecia en qualsevol altre mitjan de transport.
Per molts anys més.
– ÁLVAREZ ÚBEDA, Basilio (2005): El ferrocarril de Xàtiva-Alcoi. Empeño y supervivencia, Caixa d’Estalvis d’Ontinyent, Ontinyent.
– BERNABEU, Alfredo (1982): Ontinyent 1881-1980, Colección La memoria colectiva, retratos de una ciudad, dirigida por J. M. Borja i I. Mora, València, Caja de Ahorros de Valencia.
– CERDÀ, M., GARCÍA BONAFÉ, M. (dirs.) (1995): Enciclopedia Valenciana de Arqueología Industrial, València, Edicions Alfons el Magnànim.
– Font oral: Basilio Álvarez Úbeda (setembre 2009).
Mari Llanos Iborra Candela
Iván Esbrí Andrés
arqueologiaindustrial.wordpress.com 