Feeds:
Entradas
Comentarios

Posts Tagged ‘Museu Comarcal de l’Horta Sud’

Dissabte 25 de setembre de 2010: Visita guiada a l’antiga factoria de l’Empresa Nacional Elcano.

Les Jornades Europees de Patrimoni són dies de portes obertes a la participació ciutadana, organitzades per iniciativa del Consell d’Europa des de l’any 1991 en col·laboració amb la Unió Europea, que se celebren durant l’últim cap de setmana de setembre en tot Europa amb l’objectiu fonamental d’establir una connexió entre la ciutadania i el seu patrimoni cultural, a través de visites guiades i gratuïtes a monuments, llocs històrics, jaciments arqueològics i altres llocs d’interés cultural que habitualment no són accessibles al públic o que ofereixen un aspecte poc conegut del patrimoni.

Des de l’any 2003 el Museu Comarcal de l’Horta Sud, com a entitat responsable en matèria de difusió del patrimoni del seu àmbit territorial, s’ha sumat a aquesta iniciativa organitzant itineraris per a donar a conéixer els béns culturals més rellevants dels vint municipis que la integren. En aquesta convocatòria es proposa la visita a un dels conjunts del patrimoni industrial més importants de la Comunitat Valenciana, tot junt amb les drassanes d’Unión Naval de Levante de València, o els desapareguts conjunts d’Altos Hornos del Mediterráneo de Sagunt i de MACOSA, al carrer de Sant Vicent de València. Aquesta celebració ens planteja l’oportunitat d’accedir i poder conèixer aquest conjunt, que roman inaccessible des del tancament definitiu de l’empresa fa uns anys, el qual destaca pels seus valors arquitectònics i per la representativitat i coherència tipològica.

Europa, sense cap dubte, va jugar un paper decisiu en el naixement i difusió de les principals tendències arquitectòniques i urbanes del segle XX, aquelles que gràcies al ric debat intel·lectual que les va acompanyar i a la seua interacció amb les arts plàstiques, el disseny o la indústria, van provocar la renovació total de la imatge de les nostres ciutats i la creació d’un excepcional patrimoni no sempre ben conegut o valorat, com el patrimoni de la nostra societat industrial.

Aquesta planta productiva de l’Empresa Nacional Elcano va ser creada l’any 1943. amb la finalitat de fabricar motors de grans vaixells per a la marina mercant, amb l’objectiu de recomposar la flota espanyola, una part important de la qual havia estat feta malbé durant la guerra civil recentment finalitzada. Es localitza sobre la ratlla que separa els termes de Manises i Quart de Poblet. Es tracta d’un lloc amb bones comunicacions per carretera (accés directe a la carretera Nacional III que uneix Madrid amb València i a les vies de l’antic ferrocarril de via ampla Llíria-València que comunicava la factoria amb les drassanes del port.

El conjunt s’estructura seguint el model tipològic i organitzatiu de les grans factories, on destaca un gran eix longitudinal, que es creua per altre transversal més estret. Els dos quarts recaients a l’Avinguda de Madrid se destinen a serveis, mentre que els dos quarts situats al fons se dediquen a producció. Així, situant-nos davant la porta principal d’entrada, en el quart situat a la nostra dreta trobem les oficines administratives i un xalet per a visites oficials, amb pistes de tenis, camps d’esport i zona enjardinada. En el quart de l’esquerra trobem l’economat, aparcaments, magatzems, etc. Els diferents tallers ubicats en la meitat interior del recinte es comuniquen per transbordadors sobre rails. Cada nau disposa de diferents grues per a facilitar el procés de producció Com és habitual en el model de factoria concebuda amb un caràcter paternalista es va construir un grup de vivendes sobre una parcel·la triangular llindant a un costat amb terrenys de l’empresa i amb altre amb el carrer Jorge Juan, destinades a diverses categories laborals de l’empresa, que va des dels enginyers, amb dues plantes i jardí, mentre que les dels obrers es desenvolupen en planta baixa i es caracteritzen per la seua austeritat decorativa.

L’arquitectura del conjunt destaca per la seua modernitat en aquelles instal·lacions productives, on predominen les naus amb estructures de formigó armat de caràcter funcional, que contrasta amb el regust historicista d’aquelles parts concebudes amb un caràcter representatiu, com ara la tanca recaient a l’Avinguda de Madrid, les portes d’accés, el cos d’oficines, les vivendes per als treballadors, la residència per a les visites oficials, etc. Es conceben amb una arquitectura historicista de caràcter eclèctic, que entronca amb el corrent arquitectònic propugnat pel règim franquista de postguerra, tot i que evoca d’una manera llunyana en alguns aspectes l’estètica Déco vigents durant els anys trenta.

Dissabte 25 de setembre de 2010

Punt de trobada:

Entrada principal de la factoria. Avinguda de Madrid. Quart de Poblet 11 hores. L’activitat està previst que finalitze a les 13 hores.

Més informació al Museu Comarcal: 961588221

Anuncios

Read Full Post »

FUMERALS

Sala Faitanar. Del 25 de maig al 24 de setembre.

El fumeral de rajola ha quedat en els nostres paisatges com un testimoni material dels inicis de la revolució industrial. En les fàbriques i en els motors de reg es relacionen amb les calderes de combustió que calfaven l’aigua per a produir el vapor necessari per a la propulsió dels primers motors. En els rajolars possibilitaven el tir necessari per a avivar el foc dels forns de cocció contínua, així com l’elevació a l’atmosfera dels fums tòxics produïts durant un prolongat i ininterromput temps de funcionament.

Els primers fumerals industrials parteixen de l’experiència dels fumerals domèstics, els quals estaven construïts amb rajola, que és un bon material aïllant. També es basteixen més amples des de la base i es van estretint a mesura que s’eleven per tal de facilitar el tiratge. Per això, els primers fumerals, igual que els domèstics, van ser de secció quadrangular i estaven adossats generalment a un edifici. Segons que augmentava la potència de les màquines o les necessitats d’una combustió més intensa per als rajolars, aquests van haver de guanyar alçada i es van concebre com un element independent amb personalitat pròpia. Aleshores s’adoptaren les seccions octogonal o circular, ja que ofereixen menys resistència a les envestides del vent.

Amb aquesta exposició oferim un inventari gràfic dels 66 fumerals que encara es conserven a les poblacions de l’Horta Sud, complets o esmotxats. S’agrupen en tres blocs en relació als tres paisatges que configurà la revolució industrial: les vores urbanes, els horts de tarongers i la marjal. Actualment estan protegits per la legislació valenciana vigent de Patrimoni Cultural com a Bé de Rellevància Local, ja que són un testimoni material de la industrialització del nostre territori, que va adoptar una posició capdavantera en l’àmbit de la producció industrial i de la modernització d’una agricultura especialitzada i orientada al mercat.

Read Full Post »