Feeds:
Entradas
Comentarios

Posts Tagged ‘Industria papelera’

Una notícia apareguda ahir al Información suposa pràcticament el certificat de defunció del Molí Serelles de Cocentaina:

“Nueve detenidos cuando se llevaban las vigas de hierro de una fábrica abandonada”

Eixa “fàbrica abandonada”, a la que ningú li haurà dedicat la menor atenció, quedant-se amb la idea d’un simple robatori quan en realitat és un atemptat contra el patrimoni, es tracta del conegut per tots com a “Molí Serelles” (en realitat, corrupció de “Salelles”, el primer propietari), una de les restes industrials més importants que queden a la Vila Comtal.

El Molí Serelles està ubicat al conegut com “Pas de Planes”, a la part baixa del polígon industrial de L’Alcúdia, en el marge esquerre del riu d’Alcoi. La part més antiga va ser construïda com a molí paperer per Felipe Pascual Salelles Renart i Antoni Valor, amb escriptura a data del 16 de juny de 1781, i presenta la tipologia típica del moment: planta baixa amb voltes de 20 pams i nivells superiors més diàfans, amb pilars i maçoneria irregular i rajola com a materials constructius (més alguns carreus de pedra com a reforç).

Concentrava tot el procés productiu del paper, i ben aviat aniria ampliant-se, afegint un altre cos constructiu en 1806, on apareix a nom de Josep Espinós. Aquest es construiria un molí fariner riu avall, sempre vinculat al de Serelles fins al seu abandonament a primeries del segle XX. De les dues tines o cilindres amb què comptava originalment, en 1868 ja en apareixen registrades quatre. L’aigua provenia de l’assut de Serelles, situat al Clot de Salteri o de Moltó, mitjançant una sèquia en part a cel obert i després per un alcavó de 1.100 pams de llargària. També rebia aigua clara del barranquet d’En Cortes. Les seues especialitats eren el paper del tipus manila, seda, paper de premsa i paper de fumar, del que faria la marca “Las tijeras”.

Ainicis del segle XX ja el trobem funcionant amb dues turbines hidràuliques, i pertanyent a la raó “Botella, Monllor y Compañía”, per a passar en 1920 a l’empresa catalana “Miguel Costas y Miguel”.

El 17 de gener de 1924 és adquirit per Vicent Gisbert Julià, en un intent de concentrar la indústria de paper dispersa en petits molins. En 1934 s’agrega al patrimoni de “Papeleras Reunidas S.A.” com a “Fàbrica C”, amb una màquina de paper continu. A la part superior encara es conserven en prou bon estat uns magatzems que es comunicaven amb el molí mitjançant una rampa de transport.

L’activitat del molí continuaria vinculada a “Papeleras” fins al seu tancament en 1974, recol·locant-se els seus treballadors a la paperera dels Algars (“Fàbrica B”), que va sobreviure uns anys més.

Després d’anys d’abandonament, l’edifici presentava un evident deteriorament, però encara conservava els embarrats, una tina holandesa en bones condicions i una “lejiadora”. Possiblement part d’aquests béns hauran sigut objecte del robatori, apart de les bigues de ferro, el que el condemna ja quasi definitivament a la desaparició.

BIBLIOGRAFIA:

-A.A.V.V.: Molins i moliners. Els molins hidràulics fariners del Comtat, 2007, Centre d’Estudis Contestans, Cocentaina.
-CERDÀ, M., GARCÍA BONAFÉ, M. (dirs): Enciclopedia Valenciana de Arqueología Industrial, 1995, Edicions Alfons el Magnànim, Valencia.
-JOVER I DOMÍNGUEZ, F., RICHART MOLTÓ, J.: Els regs i la indústria hidràulica a Cocentaina, 2005, Ajuntament de Cocentaina.

Read Full Post »

Otra buena noticia relacionada con el patrimonio industrial de la comarca de L’Alcoià (en Información):

Proyecto singular en L’Orxa. El Ayuntamiento de L’Orxa ha puesto en marcha un proyecto que persigue la transformación de la antigua papelera Raduán en museo y centro de investigación de las energías renovables, en el marco de un polígono industrial destinado a empresas que cumplan estrictos requisitos medioambientales.

MIGUEL VILAPLANA Como si de un ave fénix se tratara, L’Orxa aprovechará la antigua fábrica papelera Raduán para resurgir a nivel industrial. La que fuera principal fuente de empleo e ingresos para los habitantes de este municipio de El Comtat, se convertirá ahora en el punto neurálgico de un interesante proyecto que se espera pueda potenciar la actividad económica de la población.
El Ayuntamiento, con el apoyo del Ministerio de Industria y el Consell, está a punto de poner en marcha un parque empresarial en los terrenos que en su momento fueron ocupados por la factoría papelera, en lo que se configura como un proyecto pionero que aúna la innovación empresarial y el fomento de las actividades industriales, con el uso y divulgación de las energía renovables, la sostenibilidad y la conservación de elementos patrimoniales y paisajísticos de gran valor. Todo ello en un contexto de ruralidad, constituyendo un ejemplo paradigmático para los pequeños municipios que buscan nuevas alternativas para el desarrollo social y económico, sin menoscabo de su patrimonio e identidad.
Así lo señalaba el alcalde, Guillermo Moratal, quien añadía que la primera fase, presupuestada en 1,2 millones de euros, ya ha concluido con la construcción de un polígono de 10.000 metros cuadrados en el que se ubicarán empresas que empleen energías renovables y cumplan las más estrictas normas medioambientales a nivel de tratamiento de aguas, construcción y reciclaje de los residuos. El Ministerio de Industria ha aportado el 85% de los fondos y el Sepiva el 15%.
Moratal explicó que se trata de un proyecto de ecología industrial que incorpora los patrones cíclicos de los ecosistemas naturales. “Los complejos de producción -señala- estarán interconectados para que los subproductos y excedentes de unos sirvan de materia prima y de fuente de energía para otros. Este hecho imprime al parque empresarial un carácter innovador y ecológico, que se refuerza por un diseño de naves basado en la arquitectura sostenible”.
El parque empresarial en cuestión ha quedado ubicado en las parcelas resultantes de la demolición de las naves de menor valor arquitectónico de la papelera. Los terrenos ya han salido a licitación, por lo que las empresas interesadas ya pueden optar a las mismas. Según explicó Moratal, se confía en que haya suficiente demanda para ocupar las parcelas, por lo que el Ayuntamiento ya trabaja en otro proyecto consistente en la ampliación del polígono de Les Deveses.
Paralelamente se está procediendo a la construcción de un centro de interpretación de las energías renovables, que servirá de información a los visitantes y de oficinas a las empresas. La inversión en este sentido asciende a los 100.000 euros, procedentes del programa Ruralter Leader.
La segunda fase, en este caso financiada con fondos europeos y autonómicos del mismo programa, prevé el acondicionamiento y recuperación de la histórica nave de la fábrica Raduán, que se ha respetado, como centro de investigación y demostración de energías renovables y museo de la memoria industrial de la comarca. Para ello se ha firmado un convenio con el Campus de Alcoy de la Universidad Politécnica de Valencia, y se aprovecharán las infraestructuras industriales que se han conservado, como los depósitos de pasta de papel o el salto de agua que generaba energía eléctrica para la fábrica.

Una firma que daba empleo a 200 personas
La empresa Raduán era la principal fuente económica de L’Orxa, hasta el punto que en su momento llegó a generar más de 200 empleos, entre los 170 que estaban en la propia fábrica y los talleres que trabajaban para ella.
La firma entró poco a poco en declive, hasta que en 2000 cerró sus puertas y dejó sin trabajo a la mitad de los habitantes del municipio, provocando un proceso de desertización económica. El alcalde, Guillermo Moratal, recuerda que “L’Orxa llegó a tener más de mil habitantes, y en la actualidad estamos en 750. El cierre de Raduán fue un durísimo golpe para el municipio”.
De ahí el carácter ejemplar del proyecto del parque empresarial, el museo y el centro de investigación y renovación de las energías renovables, y su percepción como revulsivo contra la crisis.
Moratal resaltó que, aparte de los empleos que puedan generar las empresas que allí se ubiquen, “el museo y el centro de investigación conecta con los elementos patrimoniales y paisajísticos de la zona y le confiere a su vez un papel didáctico, turístico y divulgativo”.

Read Full Post »

La població de Banyeres de Mariola (L’Alcoià) tindrà un centre d’interpretació de la indústria paperera, aprofitant la rehabilitació del Molí Sol. Aquesta infraestructura vindrà a consolidar al municipi com un referent per al coneixement d’aquesta tradicional manufactura, ja que també compta amb el Museu Valencià del Paper.

El Molí Sol, també conegut com la fàbrica “Blanco y Negro” per la seua principal marca de paper de fumar, és un gran complex fabril hereu de diverses transformacions. Originalment construït al 1862, no serà fins a l’adquisició per José Laporta Valor el 1899 quan el primitiu molí comence a transformar-se en una gran factoria que arribarà a fabricar més de cent marques de paper de fumar, producció en la que s’especialitzarà. El mateix industrial comptarà en aquesta localitat amb el Molí Pont (o “La Innovadora”) i un taller adjunt a l’estació del ferrocarril Alcoi-Villena-Yecla (VAY, o popularment, “El Xitxarra”), obra de Timoteu Briet, qui també intervindria en part de les ampliacions de l’immoble que ens ocupa. Les exportacions de paper arribarien a Portugal, Cuba, Mèxic, Brasil i Amèrica Central.

El 1934 la societat José Laporta Valor S.A. formaria part de la nova Papeleras Reunidas S.A., que va unificar la producció de set fàbriques d’Alcoi, Banyeres, Cocentaina, L’Alqueria d’Asnar i Vilallonga, amb un total de 1.600 operaris i que es convertiria en el primer productor de paper de fumar del món. Els molins Sol i Pont quedarien integrats amb la denominació administrativa de fàbriques “E” i “H”, respectivament, dins la nova empresa.

Tanmateix, la progressiva decadència del paper de fumar i la desaparició de la línia VAY assegurarien el tancament d’aquesta factoria, i la pròpia Papeleras Reunidas finalitzaria la seua activitat el 1984, després d’una llarga angúnia. L’Ajuntament de Banyeres adquiriria l’edifici, però això no evitaria un procés de degradació que va fer perillar seriosament la supervivència del conjunt fabril. Conegut és el cas del robatori de les lletres que formaven el nom de la fàbrica, llaurades en pedra, que per sort van ser recuperades. També és anecdòtic el trasllat d’una ermita neogòtica que es trobava a la fàbrica i hui està ubicada al lloc del Cementeri Vell de la localitat.

Tots aquests problemes, per sort, semblen haver finalitzat, i s’ha aconseguit recuperar aquesta autèntica joia del patrimoni industrial donant-li, a més a més, un ús molt apropiat.

Podeu trobar més informació i fotografies a aquesta fitxa.

Bibliografia emprada:

– CASTELLÓ MORA, J.: Molinos papeleros del Alto Vinalopó. Banyeres de Mariola, Beneixama, Biar, Bocairent, Villena y Sax. Associació Cultural Font Bona, Centre de Estudis Locals, Banyeres de Mariola, 2008.

– CERDÁ GORDO, E.: Monografía sobre la industria papelera. Papeleras Reunidas S.A., Alcoi, 1967.

Read Full Post »