És la disciplina que s’ocupa d’enregistrar, investigar i analitzar la societat industrial-capitalista a través dels seus vestigis materials. Per a realitzar aquesta tasca es serveix del mètode arqueològic i, els seus procediments -prospecció, excavació, documentació, classificació i anàlisi del registre-, són els mateixos que els de qualsevol altra vessant de l’arqueologia. La seua finalitat és produir coneixements històrics des dels que interpretar i explicar la realitat del període objecte d’estudi, el que s’inicia amb la industrialització i finalitza al moment en que la tecnologia actual comença a ser descartada. El terme “industrial” fa referència al conjunt de la societat contemporània, no al d’una societat amb indústria, ja que en aquest últim cas hauria de remuntar-se fins al Neolític. Tampoc no és sinònim d’arquitectura industrial, o fabril, sinó que ha d’entendre’s com el conjunt de totes les manifestacions de la societat industrial-capitalista i de tots els seus vestigis, que s’estudien des del registre arqueològic, al que incorpora les informacions procedents dels registres escrit i oral, que contempla com a complementaris, mai com substitutius.
La disciplina com a tal va sorgir en la dècada de 1960 a la Gran Bretanya, en principi com una protesta d’un grup d’intel·lectuals procedents de diversos camps que prompte es va convertir en un moviment ciutadà, la pretensió del qual era protegir el riquíssim llegat patrimonial generat durant les Revolucions Industrials, alhora en greu perill de desaparició en un context de renovació i creixement urbà i industrial.
Al País Valencià els orígens de l’arqueologia industrial es remunten a 1980, quan es va publicar el llibre Arqueologia Industrial d’Alcoi (Aracil, Cerdà, Garcia Bonafé), i en aquest cas també podríem parlar dels seus inicis en el conjunt de l’estat espanyol, ja que va ser la primera obra sobre arqueologia industrial publicada en el nostre país.
En 1989, el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics va organitzar en Alcoi unes “Jornades sobre teoria i mètodes d’arqueologia industrial”, d’on va sorgir l’acord per fundar la primitiva AVAI i per organitzar el I Congrés d’Arqueologia Industrial del País Valencià, que es va celebrar en 1990. Des d’aleshores l’activitat generada en torn a aquesta jove disciplina ha sigut imparables: publicacions, inventaris de patrimoni industrial de diverses comarques, cursos, seminaris i un segon congrés que va tindre lloc en 1994.
A més, al curs acadèmic 200-2001, el departament d’Història de l’Art de la Universitat de València va incorporar l’assignatura Arqueologia Industrial al seu pla d’estudis, sent una de les primeres universitat espanyoles en oferir-hi tal disciplina. Així mateix, en 2007 la Universitat Internacional Menéndez Pelayo va celebrar en la ciutat de València les jornades “Aproximació a l’estudi del patrimoni de la societat industrial”.
_________________________________________________________________________________________________________________
Arqueología Industrial
Es la disciplina que se ocupa de registrar, investigar y analizar la sociedad industrial-capitalista a través de sus vestigios materiales. Para ello se sirve del método arqueológico, y sus procedimientos -prospección, excavación, documentación, clasificación y análisis del registro- son los mismos que los de cualquier otra rama de la arqueología. Su finalidad es producir conocimientos históricos desde los que interpretar y explicar la realidad del periodo objeto de su estudio, el que se inicia con la industrialización y finaliza en el momento en que la tecnología actual comienza a ser descartada. El término «industrial» hace referencia al conjunto de la sociedad contemporánea, no al de una sociedad con industria, pues en este último caso habría que remontarse hasta el Neolítico. Tampoco es sinónimo de arquitectura industrial, o fabril, sino que ha de entenderse como el conjunto de todas las manifestaciones de la sociedad industrial-capitalista y de todos sus vestigios, que se estudian desde el registro arqueológico, al que incorpora las informaciones procedentes de los registros escrito y oral, que contempla como complementarios, nunca como sustitutivos.
La disciplina como tal surgió en la década de 1960 en Gran Bretaña, inicialmente como una protesta de un grupo de intelectuales procedentes de diferentes campos que pronto se se convirtió en un movimiento ciudadano, la pretensión del cual era proteger el riquísimo legado patrimonial generado durante las Revoluciones Industriales y en grave peligro de desaparición en un contexto de renovación y crecimiento urbano e industrial.
En la Comunitat Valenciana los orígenes de la arqueología industrial se remontan a 1980, cuando se publicó el libro Arqueología Industrial de Alcoi (Aracil, Cerdà, Garcia Bonafé), y en este caso también podríamos hablar de sus inicios en el conjunto del Estado español, ya que fue la primera obra sobre arqueología industrial publicada en nuestro país.
En 1989 el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics organizó en Alcoi unas «Jornades sobre teoria i métodes d’arqueologia industrial», de las que surgió el acuerdo para fundar la primitiva AVAI y para organizar el I Congrés d’Arqueologia Industrial del País Valencià, que se celebró en 1990. Desde entonces la actividad generada en torno a esta joven disciplina ha sido imparable: publicaciones, inventarios de patrimonio industrial de diversas comarcas, cursos, seminarios y un segundo congreso que tuvo lugar en 1994.
Además, el curso académico 2000-2001 el departamento de Historia del Arte de la Universitat de València incorporó la asignatura Arqueología Industrial a su plan de estudios, siendo una de las primeras universidades españolas en haber ofertado dicha disciplina. Asimismo, en 2007 la Universidad Internacional Menéndez Pelayo celebró en la ciudad de Valencia las jornadas «Aproximación al estudio del patrimonio de la sociedad industrial».
arqueologiaindustrial.wordpress.com 