Feeds:
Entradas
Comentarios

Archive for the ‘Industria extractiva’ Category

Levante-EMV, dissabte 3 de desembre de 2011:

La investigación de Jesús Guardiola y Cristina Rizo trata el lado “más humano” de la explotación tras entrevistarse con los trabajadores.

MARIVI PARDO 

La Fundación Municipal José María Soler celebró el cuadragésimo octavo aniversario del descubrimiento del Tesoro deVillena con la entrega anual de los Premios a la Investigación 2011. Jesús García Guardiola y Cristina E. Rizo Antón fueron los ganadores del Premio a la Investigación 2011 por su trabajo “Los yesares de Villena (Alicante). Arqueología y Etnografía”. En el acto se explicó que “mediante la edición de este libro, la Fundación José María Soler apuesta decididamente por la salvaguardia de la cultura tradicional y popular y el patrimonio etnológico de Villena”.
Jesús Guardiola, uno de los autores de este libro, comentó que el ensayo conjuga la arqueología industrial y la etnología. Añadió que es un trabajo que “ha querido tratar el aspecto más humano, recogiendo las experiencias de los trabajadores de las explotaciones, con la intención de conocer en qué consistía su oficio y cuáles eran los procedimientos de manufactura”. Entre las personas entrevistadas se encuentran Pedro Céspedes, los hermanos Pedro y Francisco Navarro, Ginés y Lucas García y Úrsula García”.
En la investigación se cuenta con un estudio del yesar del Polovar. Había tres hornos para la cocción del yeso extraído de la cantera, una era -donde se molía la piedra-, varios muelles de descarga, almacenes para herramientas y una pequeña vivienda para el resguardo de los trabajadores de la cantera. Todo esto desapereció al pasar por encima las traviesas del AVE. Aunque gracias al estudio quedó documentado.
Abrió el acto institucional Inocencio Galindo Mateo, profesor titular del Departamento de Pintura de la Facultad de Bellas Artes de San Carlos de la Universidad Politécnica de Valencia, que rememoró la figura del descubridor, a través de “La obra de José Mª Soler en el V Centenario de Santiago de Villena”.
La presidenta de la Fundación José María Soler, Loli Fenor, entregó los galardones a las jóvenes promesas de la arqueología local. En la modalidad A de 1º y 2º de la ESO, los premios fueron para el trabajo “Electro-harinera Villenense. Pasado, presente y futuro”, de Isabel Navarro Sánchez del colegio La Encarnación de Villena. José Daniel Carrión, del IES Hermanos Amorós, logró el primer premio con el trabajo “Una historia desconocida para mí”.
En la categoría de bachilleres y ciclos formativos el premio fue para Virginia Hernández, alumna del Hermanos Amorós por su ensayo “Un cine de película. Cine Imperial de Villena”. En el capítulo de ayudas a la investigación, en su séptima edición, las obtuvieron Francisco Javier San Vicente Vivente y Pablo Orduna Portus y Domingo Carlos Salazar García.
Los galardonados con los premios José María Soler posan con el alcalde.

 

 

 

 

 

 

 Los galardonados con los premios José María Soler posan con el alcalde.  m. p.

Read Full Post »

Publicat en la web de la Universitat de València:

Mines. Paisatges explorats

Paco Valverde

Del 12 de maig al 28 d’agost de 2011


Sala Estudi General – La Nau

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge i festius de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

Projecte: Institut Municipal de Cultura d’Elx i Museu d’Art Contemporani d’Elx (MACE)

Organitzen:  Universitat de València i Ajuntament d’Elx

www.pacovalverde.net    www.tercerpaisaje.blogspot.com

 

MINES. PAISATGES EXPLORATS. Paco Valverde

El Centre Cultural La Nau presenta l’exposició Mines. Paisatges explorats, gràcies a la col·laboració, en material cultural,  entre la Universitat de València i l’Ajuntament d’Elx.

Mines. Paisatges explorats presenta un singular treball fotogràfic  de Paco Valverde (Jaén, 1964)  que realitza un ampli recorregut per les històriques zones mineres del nostre país  (Cabárceno, La Unión, Río Tinto, Las Médulas, Ojos Negros…) El resultat és una interessant proposta sobre aquestes fites patrimonials, industrials, paisatgístiques i humanes.

Aproximació a un paisatge antròpic

Mines. Paisatges explorats aborda  qüestions relatives al paisatge, entès no solament com un conjunt de les marques que es van deixant al terreny, sinó com el resultat de la relació de la gent amb l’entorn. La visió arqueològica d’aquesta mostra no considera només  la ruïna, la història, com si es tractara d’estrats, sinó també el conjunt de relacions socials que fins avui han intervingut en el territori.

La forma de conèixer els llocs, a vegades amb recorreguts intuïtius, altres vegades planificats, a més d’un aprenentatge de mètodes i costums, ret un silenciós tribut a les diferents comunitats que al llarg de la història es van anar succeint al territori, i del pas de les quals queden avui algunes restes arqueològiques. Aquesta manera de transitar per la vida, les diferents formes d’habitar del conjunt de les diferents cultures que han deixat la seua empremta i han romàs al llarg dels segles, contribueixen a la morfologia actual d’aquests  territoris.

Una llarga sèrie de passejades, per on l’empremta de l’imperi romà encara és notòria, ha reportat al fotògraf coneixement i sensibilitat; tot i així, el projecte té un perfil racionalista amb el qual Paco Valverde procura analitzar el paisatge d’aquestes zones mineres. Les fotografies recollides amb el rigor d’un treball de camp, mitjançant plaques de negatius, descriuen el paisatge com un estudi d’arqueologia, valorant la ruïna i la repercussió que té en l’entorn, o com la suma de factors socioculturals que determinen l’estat actual de les coses.

Tots els espais recorreguts van ser ja en època romana llocs de gran importància a causa de la seua riquesa minera, entre altres Cabárceno, La Unión, Río Tinto, Mazarrón, Ojos Negros, etc.

La tragèdia; aquesta podria ser la sensació que provoca una primera aproximació a les zones mineres. El cessament d’activitat humana en aquests llocs i la forma espontània en què la mateixa natura reconquista l’espai, determina l’aparició d’un paisatge que es mou com unes deixalles a la deriva. Els nous plans de reconversió d’aquestes antigues zones han creat paisatges singulars; el turisme i la cultura dirigeixen ara nous projectes promoguts per institucions o empreses privades. És l’actual estat de les coses.

El mapa actual del nostre territori és, entre molts altres factors, conseqüència de l’activitat minera de pobles colonitzadors de l’antiguitat que, amb la seua acció, han condicionat l’actual visió del paisatge.

Descripció  

El recorregut per les zones mineres que es proposa amb aquest projecte expositiu  qüestiona la dimensió contemporània del paisatge; una imatge a la mida de l’ésser humà, ja que aquest ha fet que al llarg de la història la transformació del medi natural siga constant.

D’això, Heidegger en deia el «món imatge», un concepte que situa l’ésser humà en una posició central respecte a la creació, usurpant el lloc de Déu. Per aquesta raó, tots els llocs captats en aquest projecte sorgeixen d’aquesta intervenció, on les empremtes de l’acció humana s’observen enfront d’una natura passiva.

En un sentit molt més ampli, el projecte, que comprèn múltiples llocs de la nostra geografia, planteja la repercussió que tenen determinades èpoques històriques, i la manera com estratègies concretes originen les actuals morfologies dels nostres territoris. És a dir, que d’aquells primers assentaments promoguts per l’extracció de mineral prové el conjunt d’assentaments, carreteres i línies frontereres que actualment constitueixen la nostra geografia.

Les grans panoràmiques que s’obrin davant la nostra mirada, continuen recollint l’engegada de nous projectes, en forma d’atractius reclams turístics o, ben al contrari, continuen caient en l’oblit. Es tracta d’una visió de l’entorn composta no solament a través, com argumenta Barret, d’«una història de les coses que s’han fet a la terra», sinó també tenint en compte raons culturals i de relacions socials.

El paisatge actual

Les àrees recorregudes van ser explotades des de l’antiguitat. En moltes, durant els segles XIX i XX es van aconseguir grans rendiments, fins que, a la darreria del passat segle, la major part d’aquestes zones va deixar de ser rendibles, les instal·lacions foren abandonades i l’entorn quedà seriosament danyat.

En l’actualitat s’han arbitrat plans de recuperació en algunes d’aquestes zones, que tenen en compte tant el vessant turístic com el cultural, i en casos concrets també incideixen en qüestions com la identitat i la valoració del patrimoni.

Les antigues coves, xemeneies, galeries…, se’ns mostren ara com a arqueologies que componen el lloc i el paisatge. Els paisatges són fruit de la tensió entre el present i el passat; són un fenomen cultural que potencia l’aparició d’una forma de geografia humana menys topogràfica, llunyana a la tradició de paisatge com a palimpsest de restes.

Aquesta nova realitat se’ns presenta mitjançant aspectes socials de múltiples claus, que tenen la intenció de recuperar aquests espais per oferir-los amb fins pedagògics, mediambientals i d’oci. Amb tot això es pretén iniciar una nova etapa, on el passat i el present puguen conviure.

Conclusió  

El paisatge no és tan sols el lloc on viu la gent, la forma que té aquesta terra o l’espai que es contempla d’un mirador estant. Un dels plantejaments de la nova arqueologia, que s’ha tingut en compte en aquest projecte, és la categoria del paisatge com a «lloc» resultat de la intervenció humana. Una intervenció que ens és donada, que de forma natural aconseguim pel mer fet de «ser–al–món», i de la qual no ens podem eximir. Com va dir Heidegger: «En comptes del creador, l’home ha arribat a ser l’àrbitre de la realitat, de manera que allò que existeix és el que ha estat portat a presència de l’home».  

LOCALITZACIONS DE LES OBRES  EXPOSADES

Las Médulas (Lleó)

Les coves d’Andina (Astúries)

Parc de la Natura de Cabárceno (Cantàbria)

El Mèdol (Tarragona)

Ojos Negros (Terol)

Mines de Lapis Specularis (Conca)

Mines de La Unión (Múrcia)

Portmán (Múrcia)

La Unión (Múrcia)

Mazarrón (Múrcia)

Mina Fernandina (Linares, Jaén)

Los Guindos (Jaén)

Monument natural de les mines La Jayona (Badajoz)

Peñarroya-Pueblonuevo (Còrdova)

El cerro del Hierro. Parc Natural Sierra Norte de Sevilla (Sevilla)

Río Tinto (Huelva)

http://www.uv.es/cultura/v/docs/expmines11.htm

 

 

Read Full Post »

Des de el Museo del Cobre (http://museodelcobre.com) hemos recibido una nueva publicación muy interesante: Historia de la minería en Córdoba. Cerro Muriano. Sitio Histórico, de Fernando Penco Valenzuela. Sale a la luz en este momento en el que la reserva minera de Cerro Muriano ha recibido la denominación de Sitio Histórico.

Os mostramos la portada y la sinopsis de la contraportada:

Read Full Post »

Hoy informamos de una grata noticia, una recuperación museográfica: la de la legendaria mina ubicada en Torre d’en Besora, en la comarca de l’Alt Maestrat. Ésta abrió sus puertas al público a principios de agosto, tras la decisión tomada por el Ayuntamiento de Torre d’en Besora, en 2003, de recuperar una antigua mina local, Mina Esperanza. 

Trescientos metros cuadrados de exposición en el mismo yacimiento con la pretensión de divulgar el conocimiento de la mina y conservar su historia.

Para saber más, visita: http://turismoruraldenbesora.es/articles.php?lng=es&pg=65

Read Full Post »

Abierto en el verano de 2006, el museo interactivo de las minas de hierro de Torre d’En Besora (Alt Maestrat) presenta un recorrido guiado por Mina Esperanza, importante centro de extracción de hierro de la zona que permaneció en explotación entre 1940 y 1970, si bien se sabe de su existencia posiblemente desde época medieval. En la década de 1940 suponía una buena fuente de recursos de los vecinos de la zona, ya que el mineral que de ella se extraía servía para abastecer los Altos Hornos de Sagunt. Especialmente recordado es el año 1956, en que una helada acabó con la práctica totalidad de la producción olivarera de la zona, por lo que muchos de sus vecinos buscaron trabajo como mineros. Su decadencia llegó con el aumento de los costes de transporte del mineral, que la hizo ineficiente y acabó precipitando su cierre.

En 2003 el ayuntamiento de esta localidad castellonense decidió recuperar la antigua mina, poniendo en marcha un proyecto que incluía la puesta en valor de la propia mina y la creación de un museo minero cuya sede está en el mismo yacimiento. Los espacios expositivos se distribuyen entre varias galerías, donde se puede contemplar, entre otras cosas, los procesos manuales de extracción del mineral así como una exposición de herramientas de la época. Como asociación que trabaja para la conservación y difusión del patrimonio industrial nos produce una enorme satisfacción este tipo de iniciativas, muestra de que este patrimonio, a menudo olvidado, cada vez se aprecia más. En el enlace que dejamos se puede leer que todavía se va a impulsar más este proyecto con la dotación de mayores infraestructuras que permitan su acceso como parte del proyecto Parque Minero del Maestrat.

Las minas de la Torre d’en Besora y Culla tendrán un mirador y tren ( El Periódico Mediterráneo – 22/06/2010 )

Read Full Post »