Feeds:
Entradas
Comentarios

Posts Tagged ‘Cocentaina’

Una notícia apareguda ahir al Información suposa pràcticament el certificat de defunció del Molí Serelles de Cocentaina:

“Nueve detenidos cuando se llevaban las vigas de hierro de una fábrica abandonada”

Eixa “fàbrica abandonada”, a la que ningú li haurà dedicat la menor atenció, quedant-se amb la idea d’un simple robatori quan en realitat és un atemptat contra el patrimoni, es tracta del conegut per tots com a “Molí Serelles” (en realitat, corrupció de “Salelles”, el primer propietari), una de les restes industrials més importants que queden a la Vila Comtal.

El Molí Serelles està ubicat al conegut com “Pas de Planes”, a la part baixa del polígon industrial de L’Alcúdia, en el marge esquerre del riu d’Alcoi. La part més antiga va ser construïda com a molí paperer per Felipe Pascual Salelles Renart i Antoni Valor, amb escriptura a data del 16 de juny de 1781, i presenta la tipologia típica del moment: planta baixa amb voltes de 20 pams i nivells superiors més diàfans, amb pilars i maçoneria irregular i rajola com a materials constructius (més alguns carreus de pedra com a reforç).

Concentrava tot el procés productiu del paper, i ben aviat aniria ampliant-se, afegint un altre cos constructiu en 1806, on apareix a nom de Josep Espinós. Aquest es construiria un molí fariner riu avall, sempre vinculat al de Serelles fins al seu abandonament a primeries del segle XX. De les dues tines o cilindres amb què comptava originalment, en 1868 ja en apareixen registrades quatre. L’aigua provenia de l’assut de Serelles, situat al Clot de Salteri o de Moltó, mitjançant una sèquia en part a cel obert i després per un alcavó de 1.100 pams de llargària. També rebia aigua clara del barranquet d’En Cortes. Les seues especialitats eren el paper del tipus manila, seda, paper de premsa i paper de fumar, del que faria la marca “Las tijeras”.

Ainicis del segle XX ja el trobem funcionant amb dues turbines hidràuliques, i pertanyent a la raó “Botella, Monllor y Compañía”, per a passar en 1920 a l’empresa catalana “Miguel Costas y Miguel”.

El 17 de gener de 1924 és adquirit per Vicent Gisbert Julià, en un intent de concentrar la indústria de paper dispersa en petits molins. En 1934 s’agrega al patrimoni de “Papeleras Reunidas S.A.” com a “Fàbrica C”, amb una màquina de paper continu. A la part superior encara es conserven en prou bon estat uns magatzems que es comunicaven amb el molí mitjançant una rampa de transport.

L’activitat del molí continuaria vinculada a “Papeleras” fins al seu tancament en 1974, recol·locant-se els seus treballadors a la paperera dels Algars (“Fàbrica B”), que va sobreviure uns anys més.

Després d’anys d’abandonament, l’edifici presentava un evident deteriorament, però encara conservava els embarrats, una tina holandesa en bones condicions i una “lejiadora”. Possiblement part d’aquests béns hauran sigut objecte del robatori, apart de les bigues de ferro, el que el condemna ja quasi definitivament a la desaparició.

BIBLIOGRAFIA:

-A.A.V.V.: Molins i moliners. Els molins hidràulics fariners del Comtat, 2007, Centre d’Estudis Contestans, Cocentaina.
-CERDÀ, M., GARCÍA BONAFÉ, M. (dirs): Enciclopedia Valenciana de Arqueología Industrial, 1995, Edicions Alfons el Magnànim, Valencia.
-JOVER I DOMÍNGUEZ, F., RICHART MOLTÓ, J.: Els regs i la indústria hidràulica a Cocentaina, 2005, Ajuntament de Cocentaina.

Anuncios

Read Full Post »