L’AVE i la seua rebuda en València

Queda poc d’un mes perquè arriben els primeres trens AVE (Alta Velocidad Española) en servei regular a València, una fita històrica en tant què han segut molts anys demora, suposarà un canvi destacat en les comunicacions amb Madrid i ens situarà al mapa de les grans ciutats europees comunicades per xarxa ferroviària d’alta velocitat.

Un esdeveniment que està donant per un bon número d’articles en premsa -com Las otras altas velocidades publicat al Levante-EMV del 30/10/2010-, informatius, conferències i una exposició en un centre comercial del Cap i Casal.

Tanmateix, però, cap responsable, ni persona ni institució/entitat/col·lectiu, ha reparat que el mode més digne i amb honor que déu donar-se a un tren nouvingut és rebre’l amb un altre, i, el millor, un antic.

Quan va inagurar-se l’AVE Madrid-Sevilla (1992) a l’estació de Madrid-Puerta de Atocha va destacar-se, en una via d’ample ibèric (1668 mm, l’alta velocitat roda en 1435 mm) el Tren de la Fresa, amb la més insigne de les seus locomotores titulars: la MZA 1701, la qual ja no funcionava correctament i anava a remolc de la Mikado 141f-2413. En Sevilla-Santa Justa, entre els trens AVE, crec recordar que exposaren el comboi Talgo II 350-002 (pertanyet a una nissaga de locomotores amb no pocs rècords de velocitat).

Al 2003 va obrir al servei la línia Madrid-Saragossa-Lleida. En Madrid, feu acte de presència la 141f-2413 amb els cotxes Costa A la capital aragonesa estaven aguardant la 1 Baldwim, la 2-4-2 Escatrón, la 277-002 Inglesa, les quals xiularen com mai a l’entrada en Zaragoza-Delicias del tren AVE i algún vagó de la Compañía Internacional de Coches Cama. En l’estació de Lleida-Pirineus, la impressionant Garrat 282f-0421 i les 308-017 i 020 Ye-Yé amb cotxes sèrie 5000 varen eclipsar a l’autèntic protagonista de la festa.

En Barcelona (2008) una recent restaurada Confederación 242f-2009, la qual forma part de la darrera sèrie de locomotores a vapor encomanada per RENFE (Maquinista Terrestre y Marítima, 1956) i tot un símbol de la gran velocitat ferroviària espanyola d’aleshores, rebé a la primera composició AVE que arribà a la Ciutat Comtal.

A Lleó tampoc tardarà en aplegar l’alta velocitat. Allí, custodiades per un grup d’aficionats al tren, ja romanen la 141f-2346, la 277-066, la 303-161 i l’electrotren 432-012, altra sèrie amb rècord de velocitat. Quan l’AVE arribe a Gijón -museu ferroviari del qual he visitat fa poc i recomane-, estic segur que es faran amb èxit tots els tràmits perquè la Norte 1672 Varela de Montes i la 277-047 llueixquen a l’estació de Jovellanos en tant important dia.

I a València, què? Puix tant de bó haja de rectificar, engolir-me les paraules i, si és precís, retirar aquest article, però, a dia de hui, no hi haurà tren històric en la benvinguda de l’AVE en l’estació Joaquim Sorolla.

La MZA 602 Cuco no pot ser perquè se la portaren a Lleida en gener de 2005 ni tampoc la grúa a vapor GM 11 del Central de Aragón o l’E95 de Caminhos de Ferro Portugueses perquè estan en Alcázar de San Juan. Però no és excusa ¡¡Serà per material!! En Torrent, sembla, per la noticia apareguda en Las Provincias del 29/10/2010, que hi ha un bon número de trenets -sí, de via estreta, però històrics al cap i la fi- restaurats i amb possibilitat de tornar circular. En Albuixech tenim tres magnífiques representants de la tracció de RENFE, a més valencianes: la 141f-2326, la 1401 Sarita i la 276-105 (vapor, diesel i eléctrica). Suposadament, en València-Font de Sant Lluís hi ha un exemplar de les 250, sèrie de locomotores elèctriques que causaren baixa en agost i amb un rècord de velocitat al triangle València-Madrid-Barcelona als anys 80, preservada per a museu. I encara hi són més: l’Alcoi-Gandia 7, el Ganz 9156 (altre que va revolucionar els temps de viatge als anys 30), el remolc de tramvia 309, la Panderola 1 i el cotxe 9, el comboi 3405-6403-3406 Belga….

Insisteixc, tant de bó m’equivoque.

Autor: Iván Esbrí