El món del cine ha sigut i serà sempre un món màgic, un món ple d’il·lusions, d’històries, ordinàries i extraordinàries; un contenidor de vides.
L’arquitectura del cine és un altre contenidor d’il·lusions. El Royal Cinema de Montaverner és un bon exemple.
Breu introducció a la història del cine en la Comunitat Valenciana
El cine arribà a la ciutat de València quan encara no feia un any que els germans Lumière havien presentat la seua invenció a París, el 28 de desembre de 1895, i uns sis mesos després d’iniciar-se la fabricació en sèrie dels primers aparells.
La primera exhibició a València es va fer el 10 de setembre de 1896 al teatre Apol·lo, convertint-se en la segona ciutat d’Espanya que conexia l’invent dels Lumière, després de Madrid.
Entre els anys vint i trenta del segle XX es quan s’alcen els edificis dels cinemes, coincidint amb l’apogeu que aquest va alcançar com espectacle de gran rendabilitat, que va desplaçar en gran mesura al teatre. Encara que l’aparició de la televisió al 1969 va suposar la fi de la primacia del cinema, i en conseqüència es van tancar moltes sales.
Royal Cinema de Montaverner
Arquitectònicament, el cinema es mostra obert als nous llenguatges, trobant així una manera de promoció per al modern espectacle que es produeix a l’interior d’una moderna arquitectura.
L’exemple del cinema de Montaverner, municipi de la comarca Vall d’Albaida, amb quasi 2.000 habitants, és un exemple únic encara en peu.
El “Royal Cinema” és una mostra molt exclusiva i destacada per la seua conservació i per la seua destacada estètica. Es tracta d’un cine estructurat en dues parts: el “Royal Cinema”, cine tancat, i el “Royal Cinema Verano”, cinema d’estiu obert a la part trasera del tancat.
La façana principal del cinema tancat dona al carrer Bot i presenta un mur llis amb la mínima decoració d’imitació d’aparell isòdom, amb una gran porta a la planta baixa, sobre la que hi ha un sobresalient destacat, dalt del qual hi ha un balcó; i el lletrer “Royal Cinema” sobreix del mur al mateix nivell que aquest. L’estat de conservació es dolent i per mig d’una part trencada de la porta es pot veure l’interior abandonat, on encara s’aprecia la que seria la barra del bar i els casellers.
L’accés al “Royal Cinema Verano” està en la costera que munta al carrer de Bot i presenta una entrada molt destacada amb dues portes de fusta pintades de verd, amb restes del que serien els casellers. En la part alta sobreix del plànol de la façana un balcó de perfil arrodonit amb les lletres pintades de “ROYAL CINEMA VERANO” en roig sobre blanc, que té tres pilars quadrats amb parts centrals amb perforacions decoratives.
Una vegada atravessada la porta d’entrada al cinema hi ha un espai menut cobert per la balconada superior i a continuació s’aprecia una gran esplanada en un nivell baix, en el que es situa, a un extrem, la pantalla, tota una paret blanca d’obra, amb la part baixa pintada de blau i tota l’alta de blanc; als costats hi ha torretes, obertes, fetes de rajola. A un costat d’aquestes hi ha un corredor amb pilars pintats de blau que sostenen l’estructura d’un emparrat. Muntant unes escaletes s’arriba a un nivell superior on seien els espectadors i on es localitzava el bar.
Tot el conjunt presenta un estat de deterior i abandó molt gran, encara que deixa imaginar que aquell era un espai molt ric en detalls. (http://www.cult.gva.es/dgpa/etnologia/Detalles_etnologia.asp?IdFicha=13587).
Aquesta és una construcció que contrasta amb la resta d’exemples de l’arquitectura dels cines i dels teatres, en les quals solen predominar les reminiscències clàssiques o l’estil Art Decó. El de Montaverner presenta més bé un estil regionalista, que pretén recordar allò característic de la zona, com, per exemple, per mig de l’emparrat i per mig de la utilització dels colors i les torretes de la pantalla. Presenta un estil que reivindica els modes propis de fer en un context geogràfic i cultural.
Com diem, molts dels cines de la regió, d’aquesta dècada dels anys quaranta, presenten un estil molt diferent a este, la qual cosa el fa més exclusiu. Altres d’ells han sigut enderrocats, utilitzats com a garatges -exemples d’Agres, Quatretonda, etc.-, o rehabilitats amb diversos usos –com el de Genovés, que ara és bar, magatzem i museu del trinquet-.
L’únic amb el que es pot establir un cert parangó és el Cinema Vell (1920-1930) de Catarroja per la seua arquitectura en estil historicista islàmic. Però el pas del temps li ha donat nou usos que no ha respectat la seua funció inicial, puix ha sigut fins i tot pista de tenis (http://www.cult.gva.es/dgpa/etnologia/Detalles_etnologia.asp?IdFicha=3128).
Situació actual
Actualment el “Royal Cinema” és abandonat i comença a ser ruïna. Però esperem que esta situació canvie i la veritat és que ja es presenten aires de renovació.
L’Associació de Montaverner “Salvem El Cine” (http://www.facebook.com/group.php?gid=46655999181) va impulsar la recuperació d’aquest patrimoni simbòlic i funcional del poble. És tracta d’una plataforma cultural recentment creada per Catherine Ulmer López, directora de documentals i de la 1ª Mostra Internacional de Cinema Documental de Montaverner, qui està movilitzant activament a la població de Montaverner unint esforços en la defensa i recuperació del cinema, per tal de recuperar memòria col·lectiva de la població. S’han fet resó en premsa (http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Montaverner/pueblo/cine/elpepiespval/20091121elpval_22/Tes/) i en televisió (http://www.youtube.com/watch?v=gFxZ0cyzgO8).
Però no es queda només ahí la defensa i la preocupació per la salvaguarda d’aquesta arquitectura, que és més que això, és vida per al poble. Un grup d’estudiants de la Llicenciatura de Comunicació Audiovisual, de l’Escola Politècnica Superior de Gandia, s’ha preocupat per conéixer els orígens d’aquest entranyable cine i pista de ball; i resultat de la seua tasca d’investigació és un treball radiofònic i una pàgina web que recolça la lluita per la conservació del carismàtic cine (http://www.dcomg.upv.es/~jrdiazs/Montaverner/index.htm). A més, una membre d’aquest grup, Patricia Merayo, va presentar el tema també a Radio Ser València, amb la col.laboració dels especialistes en el tema.
L’actualitat pareix encoratjadora. L’Ajuntament de Montaverner ha aconseguit l’ajuda d’uns fons conòmics europeus i projecta rehabilitar el conjunt creant un museu del cine
(http://www.levante-emv.com/comarcas/2010/10/03/cine-proyeccion-futuro/744282.html).
Esperem que la reforma es porte a terme, no el faça perdre la seua essència original i puga ser un exemple a seguir per a molts ajuntaments més, sobre béns tan benvolguts per a la gent que els ha creat, els ha viscut i els ha heretat.
BLASCO, Ricard (1981): Introducció a la Història del Cine Valencià, València, Publicaciones del Archivo Municipal Ayuntamiento de Valencia.
Mari Llanos Iborra Candela
Es pera plorar la foto de el interior del sinema de verano, recorde que el sercle eise de davan la pantalla tenia unes botelles obrades cara bais, que totes tenien llum y cuan estaba yo de operador de camera encara funsionaben, eren les llums de la pista de ball del anys 60, on mamare anaba a ballar ,
una anecdota de cuan treballaba yo es que cuan entrabes al sine agafabes la cadira pera sentarte, despres al denscans la gent baisaba a la font desl 4 chorros a refrescar, despres al fi de lapelicula,si la pelicula era bona ,la gent llansaba la cadira a la pista, inclus alguna volta la vaig llansar yo desde dal la cabina, jajaja pavernos matao!!! salu2
No hem pogut adjuntar en l’entrada del Royal Cinema l’espai radiofònic de Cadena Ser València amb el reportatge corresponent per qüestions informàtiques, però qui estiga interessat en escoltar-lo que es pose en contacte amb nosaltres i li el passem per e-mail.
Disculpeu.