El passat 6 d’octubre el diari Las Provincias va publicar que, en l’última sesió ordinària del ple de l’Ajuntament de Bocairent, es va acordar, per unanimitat, solicitar al Consell l’execució, “lo más pronto posible”, de l’Eix Cultural del riu Clariano, doncs el pas del Barranc de la Fos ha quedat en un lamentable estat de conservació després dels incendis de setembre. L’actuació, prevista en la “Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana 2010-2030”, persigueix la recuperació tant de les riberes de la cursa fluvial com del patrimoni industrial i arquitectònic de la zona. Segons l’alcalde de Bocairent, Josep Vicent Ferre, aquest projecte “tiene un gran interés, ya que puede servir de revulsivo medioambiental y turístico para la localidad, al mismo tiempo que se recupera una parte imprescindible de nuestra historia”. (http://www.lasprovincias.es/v/20101006/ribera-costera/bocairent-exige-rapida-ejecucion-20101006.html).
El Barranc de la Fos, també conegut com Barranc dels Tarongers, amb part de terme pertanyent a Bocairent i part a Ontinyent, és un emplaçament molt ric des del punt de vista paisajísitic i històric. 
Els molins que es van ubicar en ell podrien tenir un origen al segle XV. Va ser un indret adequat a aquesta primera indústria per una de les primeres fonts d’energia: l’aigua.
La primera referència a un molí fariner en Bocairent data d’abril de 1261, quan Jaume I va concedir en València l’establiment d’un molí en aquest indret. El municipi, no només s’ha caracteritzat per la fabricació de llana i el tintat dels teixits, sinó també per tota l’activitat portada a terme en el curs fluvial del riu Vinalopó i en el Barranc de la Fos, on un sèrie de molins hidràulics fabricaven farina, paper, tèxtil.
La Fàbrica de Lluna és la primera que trobem al Barranc de la Fos des de Bocairent, situant-se a la riba dreta del rierol, documentat en 1733 com fariner; s’accionava amb roda hidràulica.
De la Fàbrica d’El Primero, el segon molí, només queda un mur que correspon a un antic molí fariner d’aigua, que a finals del segle XIX o principis del XX va ser readaptat com a fàbrica, afegint una gran roda hidràulica.
La Fàbrica dels Beneitos és un dels més impresionants exemples trobats a Bocairent. Molí de paper que es va alçar cap 1860-1870, annex al molí fariner, i batà; borrera després de la Guerra Civil; i actiu fins 1950. Queda part de xemeneia i in situ la roda hidràulica, però cal veure l’estat després de l’incendi. 
Fotografia de 2008
Molí Mató, alçat a principis del segle XIX pel baró de Casanova; on en 1889 coexistien el molí fariner i un edifici-màquina de filar llana.
La Fàbrica dels Julians o de Mora. Conjunt de molí fariner primer, i màquina d’elaborar draps després. És el quint molí del Barranc de la Fos des de Bocairent. En principi s’utilitzaria com a força motriu per a les seues màquines l’energia hidràulica, que també ací era obtinguda mitjançant una gran roda; i en correr el temps, potser a finals del segle XIX, sembla que aquesta energia va ser substituida per l’elèctrica, que segons un informador provindria d’altre molí del barranc pertanent al terme d’Ontinyent, aigües avall del barranc.
I el Batà d’Àngela Pasqual Calatayud, anterior a 1790, quasi no visible per la vegetació.
El Barranc encara continua, abans d’arribar a l’antiga carretera Ontinyent-Bocairent, ja en terme d’Ontinyent i ahí s’ubiquen els molins de Patiràs –rehabilitat com a vivenda particular- i de Toribio –refet per altre ús industrial.
Des d’AVAI, desitgem que es porte a terme, correctament, el projecte d’actuació sobre aquest paisatge i aquestos complexos fabrils, respectant la seua originalitat i respectant la xarxa hidràulica.
arqueologiaindustrial.wordpress.com 
Deja una respuesta