Seguit presentem el llegat que ens resta al terme de Bocairent del vell Xitxarra.
Breu història
En 1887 va ingurar-se el tram Yecla-Villena, el primer del trenet de la Compañía de los Ferrocarriles Económicos de Villlena, Alcoy y Yecla con ramal a Jumilla y Cieza. Per una RO de 3 de juliol de 1903, la línia es perllonga, en 1905, de Yecla a Jumilla i de Villena a Agres l’any següent, arribant els trens a Alcoi, per fí en 1909. En 1921, entra en servei la traça Jumilla-Cieza. Malgrat tenir fets dos túnels a Agullent i L’Olleria, el VAY mai aplegà a l’Alcúdia de Crepins com recollia el projecte original de 1882.
El trenet pretenia ser un pont d’enllaç entre els ferrocarrils d’ample ibéric que uníen Madrid i Andalusia i els industrials municipis de Banyeres, Bocairent, Cocentaina i Alcoi, tot amb eixida a la mar per mig de la connexió amb el Ferrocarril Alcoy-Gandía, amb el qual compartia traçat des de Muro. Malauradament no acomplí aquest objectiu tal com ho teníen previst els seus promotors i accionistes però, a nivell intercomarcal, sí va ser molt útil i adequat, al llarg del seus huitanta-dos anys de servei, per permetre un còmode, senzill i ràpid moviment de viatgers i mercaderíes (vi de Villena i Jumilla; paper de Banyeres; tèxtils de Bocairent, Cocentaina i Alcoi; espart, correu i carbó).
En 1965, el VAY fa fallida com empresa privada i s’estatalitzat per mig de la seua adquisió per Ferrocarriles Españoles de Vía Estrecha, que declara el trenet poc rendible i clausura l’1 de juliol de 1969.
El malnom de Xitxarra esdevé pel característic disseny i sorollet dels automotors Ybern que circularen per la línia a partir de 1931. Aquest malnom també s’estengué al trenet Alcoi-Gandia o dels Anglesos.
Llegat patrimonial del VAY la terme de Bocairent
- Estació
L’Antiga Estació de Bocarient es situa al vell quilòmetre 31’5, trobant-se a uns 325 metres de la població, vora l’encreuellada del camí Terreros amb el de la Zapatera.
L’edifici es situa a l’esquerra de l’antiga traça de la via direcció Villena i segueix un mateix model emprat a les estacions d’Agres, Banyeres de Mariola i Beneixama. Es compartimenta en dues plantes separades per línies sobresortides de pedra i obertes amb estretes finestres allargades emmarcades amb aristes blanques. Els murs són de rajoles i encara conserva els ròtuls de pedra i rajola “BOCAIRENTE”. La construcció data de 1885 amb ampliacions dels anys 30 del segle XX. En 1928, la Relojería Marín de Villena va instal·lar un rellotge, així com també a Agres i Muro (aquesta pertanyent al Fc. Alcoi-Gandia), cobrant pels tres 4.235 pessetes. Clausurat el ferrocarril, l’edifici de l’estació es va utilitzar com vivendes gestionades per l’Ajuntament. Vora l’Estació, va construir-se un moll cobert de 144 m2, altre de càrrega descobert de 200 m2, una caseta d’agençament, pou i una andana de 41 metres.
El 1993 l’Estació fou rehabilitada com hotel i el moll cobert en restaurant. Per a aquesta adaptació, va alçar-se un edifici nou -respectant volums i estil- que uneix els dos antics i un segon cos darrere de la vella Estació. També es varen ajardinar els voltants i es va monumentalitzar un Trenet de València i una bomba a vapor.
Aquesta interessant rehabilitació, així com la de les Estacions de Villena, Beneixama i Muro, seria desitjable que s’estenguera a les de Banyeres, Agres (la darrera estació intermodal de ferrocarril de via estreta i ample ibéric de la Comunitat Valenciana) i Alfafara.
2. Casetes
Aquestes casetes, vora la traça del tren, eren emprades pel personal de Vía y Obras com oficina i casa. També, doandes les característiques de ferrocarril secundari de via estreta que era el VAY, el automotors feien parada en elles, si es precisava.
Es tracta de dos edificis bessons adossats. Un presenta una façana molt alterada respecte a l’original (és l’actual seu del Club d’Atletisme). Són casetes d’una planta, construïdes amb maçons, teulada a dues aigües i una menuda xemeneia. La que presenta la façana original, s’obri amb portes i finestres amb perfils sobresortits en pedra amb decoració rectilínia. Decora la part més alta dels costats una estrela foradada. Aquest mateix model va aplicar-se als baixadors i casetes de guardaberreres.
3. Altres
La pràctica totalitat de la traça s’ha recuperat com Via Verda o com carretera intercomarcal. Al seu pas pel terme de Bocairent, trobem encara diversos desaiguadors i sifons que permetíen les sèquies salvar la via.
4. Material mòbil
Abans d’abordar aquest punt, un aclariment: com hem esmentat adés, el cotxe remolc que s’hi troba a l’entrada de l’antiga Estació és un sèrie 6400 de FEVE, d’origen belga, que va circular per la xarxa de via estreta del Trenet de València per tant, no té cap vincle amb el VAY.
També cal dir que, al terme de Bocairent, no roman cap de les dues úniques peces que resten del parc mòbil del Trenet VAY però, com que tenen un lligam amb aquest municipi, les poden considerar també com Patrimoni Industrial Bocairentí.
Quan va cesar el servei del VAY en 1969, les locomotores a vapor, vagons i cotxes de viatgers foren tots desballestats. Tanmateix, FEVE, va destinar cinc dels automotors Ybern i els seus remolcs al Trenet de La Marina (Alacant-Dénia) i, altres cinc, al Ferrocarril de La Robla (Bilbao-León). En cap dels dos llocs varen complir les expectatives dipositades en ells (majors freqüències de trenes, reducció de temps de trajecte, comoditat). Acabaren seent emprats com màquinetes de servei interí de les línies fins ser retirats i aferrallats.
A finals dels anys 70, En Luciano Vañó i Giner, un conegut col·leccionista de material ferroviari, adquireix els automotors 17 y 20, que habien rodat en parella pel Trenet Alacant-Dénia, i els transporta a unes naus que té a Alcázar de San Juan, on quedaren conservats. Hui, la situació dels trens és la següent:
– De l’automotor 20 es va decidir preservar sols la cabina i, a les darreries dels anys 80, fou duta a València per formar part del Museu Ferroviari. Actualment està a resguard als antics Tallers de Torrent de FGV -junt a més vehicles ferroviaris històrics- presentant un mal estat de conservació. Proposem, i resulataria interessant, que l’Ajuntament adquireixca el 20 per ser ubicat en un espai destacat i, a ser possible, cobert. Molts museus ferroviaris que tenen cabines de trens als seus fons, les coloquen en un tros de via i adossen a la paret com si estiguera eixint d’un túnel.
– El 17 va quedar en Alcázar. Les fonts que hem consultat, bé esmenen que fou desballestat bé que encara està dintre de les naus i, altres citen que ni tan sols està en Alcázar. Com al cas anterior, si l’Ajuntament ho considera, sempre podrà fer qualsevol averiguació sobre la situació del 17.
I, aquest ha sigut el repàs del Patrimoni llegat de l’antic Ferrocarril de Villena, Alcoy y Yecla a Bocairent.
Bibliografia
- ARANGUREN, J.: Automotores españoles 1906-1991, autoed., Madrid 1991.
- FERRER I HERMENEGILDO, V.: El Trenet de La Marina, ed. Ajuntament de Dénia, 1993.
- FERRER I HERMENEGILDO, V.: Los trenes del esparto VAY-Sud de España. Los automotores Ybern, ed. Lluís Prieto, Barcelona 1998.
- HERNÁNDEZ VILLAPLANA, R.: Las Vías Verdes de la Comunitat Valenciana, ed. Carena, València 2007.
- <http://www.cult.gva.es/dgpa/etnologia/etnologia.asp>
- MILÁN ORGILES, J .M.: El Chicharra. Los ferrocarriles de Villena a Alcoy y Yecla y de Jumilla a Cieza, autoed., Alcoi 1992.
Article Iván Esbrí Andrés
Fotografies Mari Llanos Iborra Candela
Responder