FUMERALS
Sala Faitanar. Del 25 de maig al 24 de setembre.
El fumeral de rajola ha quedat en els nostres paisatges com un testimoni material dels inicis de la revolució industrial. En les fàbriques i en els motors de reg es relacionen amb les calderes de combustió que calfaven l’aigua per a produir el vapor necessari per a la propulsió dels primers motors. En els rajolars possibilitaven el tir necessari per a avivar el foc dels forns de cocció contínua, així com l’elevació a l’atmosfera dels fums tòxics produïts durant un prolongat i ininterromput temps de funcionament.
Els primers fumerals industrials parteixen de l’experiència dels fumerals domèstics, els quals estaven construïts amb rajola, que és un bon material aïllant. També es basteixen més amples des de la base i es van estretint a mesura que s’eleven per tal de facilitar el tiratge. Per això, els primers fumerals, igual que els domèstics, van ser de secció quadrangular i estaven adossats generalment a un edifici. Segons que augmentava la potència de les màquines o les necessitats d’una combustió més intensa per als rajolars, aquests van haver de guanyar alçada i es van concebre com un element independent amb personalitat pròpia. Aleshores s’adoptaren les seccions octogonal o circular, ja que ofereixen menys resistència a les envestides del vent.
Amb aquesta exposició oferim un inventari gràfic dels 66 fumerals que encara es conserven a les poblacions de l’Horta Sud, complets o esmotxats. S’agrupen en tres blocs en relació als tres paisatges que configurà la revolució industrial: les vores urbanes, els horts de tarongers i la marjal. Actualment estan protegits per la legislació valenciana vigent de Patrimoni Cultural com a Bé de Rellevància Local, ja que són un testimoni material de la industrialització del nostre territori, que va adoptar una posició capdavantera en l’àmbit de la producció industrial i de la modernització d’una agricultura especialitzada i orientada al mercat.
Responder